ATM - Articulació Temporomandibular


L'elaboració d'un pla de tractament ATM d'un pacient amb la síndrome de l'articulació temporomandibular ha de basar-se en un exhaustiu estudi de l'estat mandibular, cranial, cervical, i de salut general del pacient.

Així mateix és necessari en algunes ocasions la realització de proves i estudis complementaris com a anàlisis de sang, radiografies, i ressonància magnètica per esmentar alguns exemples.

És important esmentar que rarament un sol tipus de tractament (ex. fisioteràpia atm) és suficient per a tractar aquest tipus de patologia sent indispensable, per tant, la col·laboració entre diversos especialistes (odontòleg, fisioterapeuta, psicòleg, otorrino, neuròleg,…) per a oferir al pacient un pla de tractament eficaç i individualitzat a les seves necessitats.

Infiltracions

Les infiltracions (en la ATM o en el zona craniocervical) poden ser molt útils en el tractament de pacients amb síndrome de disfunció de l'articulació temporomandibular i/o amb dolor orofacial.

Fármaco-genètica

En algunes ocasions és necessari receptar medicacions com per exemple analgèsic i anti-inflamatoris per a tractar la síndrome ATM. Aquestes medicacions solen ajudar el pacient a controlar les seves molèsties mentre un altre tipus de tractaments resolen el problema d'una forma més definitiva.

Així mateix en les neuràlgies bucals i facials s'empren fàrmacs d'acció central com a tractament de primera elecció en la majoria de casos (fàrmacs que bloquegen el dolor a nivell del sistema nerviós central).

Fèrules de descàrrega

La fèrula de descàrrega, també anomenada fèrula mio-relaxant, és un dispositiu de material acrílic que el pacient es col·loca sobre les dents superiors o inferiors (ocasionalment tots dos) principalment durant el somni (encara que també en alguns casos es pot utilitzar quan el pacient està despert).

Cirurgies

Normalment no és necessari l'ús de la cirurgia en el tractament ATM sempre que aquesta patologia es diagnostiqui i tracti adequadament i a temps.

La cirurgia de la ATM només ha de considerar-se en aquells casos en els quals el tractament conservador (fèrules de descàrrega, fisioteràpia, infiltracions,…), realitzat per professionals experts en aquesta disciplina, no ha obtingut resultats satisfactoris.